Anna Albiñana: "És molt gratificant quan et fas responsable de gestionar alguna cosa que no has fet mai abans."

Pregunta: Qui ets i quina és la teva feina en l'àmbit de la recerca i la transferència tecnològica a la UPC?

Resposta: Soc l’Anna Albiñana, treballo al Servei de Suport a la Recerca i la Innovació, concretament dins de la Unitat de Projectes Institucionals. Formo part de l'equip encarregat de coordinar la participació de la UPC a les comunitats d'innovació i coneixement de l'EIT (les anomenades KICs), i també desenvolupo altres tasques pròpies de la unitat.

P: Què són exactament les KICs?

R: Són comunitats de coneixement i innovació impulsades per l'Institut Europeu d'Innovació i Tecnologia (EIT). El que fan bàsicament és agrupar i posar en contacte institucions de recerca, universitats i empreses per treballar de manera conjunta i donar resposta a reptes socials importants.

P: Si mirem enrere, quina és la teva trajectòria acadèmica i laboral prèvia, i com vas acabar aterrant a la UPC?

R: Jo soc llicenciada en Psicologia i també graduada en Administració i Finances. Abans d'arribar aquí, vaig estar treballant durant uns anys en els sectors turístic i immobiliari. Més endavant, vaig veure una oferta de treball a la UPC, m'hi vaig apuntar i, la veritat, és que estic molt contenta d'haver pres aquella decisió.

P: Com van ser els teus inicis a la UPC i com has vist canviar l'àrea des de llavors?

R: Fa una mica més de tres anys i mig que estic treballant a la UPC. En aquest període, que en realitat no és gaire temps, he vist créixer moltíssim l'àrea. De fet, l’Àrea ha crescut tant que la nostra unitat s’ha hagut de traslladar a un altre despatx per poder cabre-hi tots plegats. Però estem molt bé també en aquest nou espai.

P: Recordes algun moment clau o especialment gratificant durant aquests anys a la institució?

R: Més que un moment en concret, per a mi és molt gratificant quan et fas responsable de gestionar alguna cosa que no has fet mai abans, de llançar-te a fer-la per primera vegada i veure que surt bé. Per posar un exemple de l'Àrea, recentment hem coordinat des de la unitat l'auditoria de l'EIT Urban Mobility. Ha estat un procés molt llarg i una mica feixuc, però podem dir amb orgull que ha sortit molt bé i que, a més, n'hem extret aprenentatges valuosos per a les properes ocasions.

P: I més enllà de la feina, guardes alguna anècdota o record especial del teu procés d'incorporació?

R: No sé si és una anècdota com a tal, però té a veure amb com vaig arribar aquí. Quan em van cridar de la borsa de treball per cobrir una vacant, en principi m'havia d'incorporar al Campus Diagonal-Besòs per donar suport al PDI. Però, per diverses circumstàncies, vaig acabar venint aquí a l'edifici Vèrtex, integrant-me al Servei de Suport a la Recerca amb els companys amb els quals encara treballo avui en dia. Estic segura que hauria estat molt bé allà també, però estic molt contenta d'haver vingut aquí perquè he pogut conèixer un equip humà fantàstic a qui aprecio molt.

P: Imaginem que avui mateix s'incorpora una nova companya a l'oficina i s'asseu al teu costat. Quin consell li donaries per afrontar els seus primers dies?

P: El consell que li donaria és que no tingui por de parlar amb tothom. Que pregunti a qui hagi de preguntar el que necessiti, perquè a l'Àrea hi trobarà persones maquíssimes de les quals segur que podrà aprendre moltíssim.

P: Passem ara a un vessant més personal fora de l'oficina. Tens algun hobby o afició que t'agradaria destacar?

R: Encara que ara mateix no ho puc fer tant com voldria, m'agrada molt viatjar. I, de fet, soc una mica "friki" de la planificació dels viatges: gaudeixo molt preparant els mapes amb les rutes, fixant els punts d'interès i obrint un full d'Excel per estructurar totes les despeses. Ho gaudeixo molt. D'altra banda, també m'encanta passar el temps lliure amb la meva filla i el meu marit; qualsevol activitat plegats ja és un bon pla.

P: I si haguessis de triar un viatge especial que recordis amb molt d'afecte?

R: Doncs l'últim que hem fet, que precisament em va encantar: un viatge a Noruega. Va ser una experiència molt xula. Ja m'esperava que fos un lloc bonic, però em va captivar d'una manera especial.

P: Una pel·li.

R: The Holiday (2006). És la meva pel·lícula de confort i sempre em sembla molt entranyable de veure.

P: Un llibre.

R: Durant la meva infància i adolescència vaig ser una gran lectora de la saga de Harry Potter; el meu preferit de sempre ha estat el tercer (Harry Potter i el pres d'Azkaban). Però, més recentment, he llegit Canto jo i la muntanya balla d'Irene Solà, i també m'ha agradat especialment.

P: Una cançó.

R: Batiscafo Katiuscas d'Antònia Font. L'escoltava moltíssim quan estava embarassada de la meva filla i em porta molt bons records.