Arnau Torruella: "Sento que fem aportacions reals no només a la institució, sinó a la indústria i a la societat en general."

Pregunta: Per començar, ens podries explicar quina és la teva funció actual a l'àrea de recerca de la universitat?

Arnau Torruella: Treballo a la Unitat de Projectes Institucionals de la UPC. Actualment, la meva tasca principal és la supervisió i coordinació de la participació de la universitat en les comunitats de coneixement i innovació de l'EIT (Institut Europeu d'Innovació i Tecnologia). És una feina molt compartida en la qual treballem colze a colze amb els delegats del rector i amb altres unitats, tant de recerca i transferència com de l'àrea acadèmica.

P: Tens una trajectòria acadèmica i laboral força variada. Com ha estat el teu camí fins a arribar aquí?

R: Vaig estudiar Ciències Químiques a la Universitat de Barcelona (UB) i després vaig fer el màster de Nanociència i Nanotecnologia. Professionalment, vaig començar investigant en una spin-off anomenada Medcom Advance, on em dedicava a la síntesi de nanopartícules d’or i plata per detectar patògens en pròtesis mèdiques. Després vaig passar a treballar de manera puntual en una consultoria de programari que generava fitxes de seguretat de productes químics. Vaig començar a treballar com a project manager en el Clúster de Materials Avançats de Catalunya, un clúster d’ACCIÓ. Ja a la UPC, abans d'ocupar la meva posició actual, vaig entrar per coordinar l'agrupació LoomingFactory i posteriorment vaig  coordinar la participació global de la Universitat en el Digital Innovation Hub de Catalunya (DIH4CAT).

P: Precisament sobre el DIH4CAT, un ecosistema tan complex, quin paper hi juga la UPC i com afecta això a les pimes?

R: El DIH4CAT aplega entitats com el BSC, i2CAT, Eurecat, LEITAT, CVC, PIMEC o Foment amb l'objectiu de donar serveis tecnològics avançats a pimes, startups i a l'administració pública. La UPC hi té un rol clau: som els coordinadors de la formació, de manera que liderem i potenciem les activitats formatives de tot tipus. A més, coordinem el node de ciberseguretat, on gestionem les peticions de serveis i els tiquets d'empreses interessades en aquest àmbit, facilitant la transferència de coneixement tecnològic de la universitat cap a la societat.

P: Parlant de ciberseguretat, quines són les principals dificultats que et trobes en gestionar aquest node?

R: El més complex és la manca de conscienciació; moltes entitats no li donen importància fins que pateixen un ciberatac directament o en rep algú proper. Hi ha una certa resistència inicial a invertir-hi. Tot i que la UPC té experts de primer nivell, la implementació és difícil si l'entitat no està preparada segons la seva dimensió. A més, avui dia, la ciberseguretat ha d'anar lligada inevitablement a la intel·ligència artificial per no ser vulnerables.

P: Què és el que més et motiva de la teva feina diària?

R: Que cada dia és diferent. Arribes i et trobes situacions noves que, quan es resolen amb el pas del temps, generen una gran satisfacció. Sento que fem aportacions reals no només a la institució, sinó a la indústria i a la societat en general.

P: Recordes algun moment especialment emotiu de la teva etapa a la universitat?

R: Recordo amb molt d'afecte la meva arribada el 2021, en plena etapa postpandèmia. Tot i que els escenaris eren canviants i la situació era complexa, tothom em va acollir d'una manera molt agradable i em vaig sentir com a casa des del primer moment.

Com a anècdota, vaig fer l'entrevista en remot i inicialment el contracte era de deu mesos. Em van explicar que s’havia d’aconseguir la pròrroga del projecte LoomingFactory i que, si tirava endavant, podria tenir un any més de contracte. Ja fa més de cinc anys que soc aquí.

P: Fora de la feina, sabem que ets un gran apassionat de l'esport. Com vas arribar a completar un Ironman?

R: Sí, l'esport em defineix, especialment el triatló. El 2023 vaig completar l'Ironman de Barcelona després de deu anys de preparació. Tot va començar quan, estant d'Erasmus, que vaig veure un vídeo d'aquesta competició i em va fascinar. Vaig començar corrent per muntanya, després per asfalt, em vaig comprar una bici de carretera i, a poc a poc, amb un club de triatló, vaig aprendre la tècnica correcta de nedar, fins a assolir els 3.800 metres nedant, els 180 km de ciclisme i la marató final.

P: Un viatge?

R: Un viatge especial va ser un que vam fer el 2002 amb la meva família per Europa; el cotxe es va espatllar el primer dia, a prop de Lió. L'experiència va ser preciosa.

P: Una pel·li?

Pel que fa a la ficció, prefereixo les sèries a les pel·lícules; m'agrada molt la comèdia Scrubs. És una sitcom de metges.

P: Una cançó?

Take on me, del grup A-ha.

P: i un llibre?

Quant a lectura, m'ha agradat molt l'Últim Secret, de Dan Brown, que parla de la consciència humana i transcorre a Praga; és un llibre molt amè tot i les seves 800 pàgines.