Vés al contingut (premeu Retorn)

Sou a: Inici / Actualitat / Notícies / Les claus en la gestió de la recerca d'excel·lència

Les claus en la gestió de la recerca d'excel·lència

"Excel·lència" és un adjectiu que molt sovint s'atorga a la recerca. Tot i que de vegades pot resultar ambigu, s'aplica als projectes en que el procés científic és molt rigorós que compleixen amb els més alts estàndards de qualitat. Per conèixer millor com s'impulsa i es promociona la recerca d'excel·lència a la nostra Universitat, en parlem amb tres tècnics/ques del Servei de Suport a la Recerca i a la Innovació.
Les claus en la gestió de la recerca d'excel·lència









 

Temps aproximat de lectura: 8 minuts

 

foto-dibuix-jordi-sole.jpg

Jordi Solé

Càrrec: Tècnic de suport a la recerca Unitat de Projectes Nacionals.

Anys a la UPC: 2 i mig

Institucions anteriors: 4 anys de doctorat al grup d'Enginyeria de Bioprocessos i Biocatàlisi Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Formació: Grau i doctorat en biotecnologia

foto-dibuix-montserrat-banegas.jpg

Montserrat Banegas

Càrrec: Tècnica de suport a la recerca a la Unitat de Projectes Internacionals.

Anys a la UPC: 15

Institucions anteriors: 4 anys com a assistent de recerca al Centre de Recerca Aplicada en Hidrometeorologia de la UPC (CRAHI-UPC).

Formació: Llicenciada en ciències polítiques.

foto-dibuix-esther-alsina.jpg

Esther Alsina

Càrrec: Tècnica de suport a la recerca a la Unitat de Projectes Internacionals.

Anys a la UPC: 11

Institucions anteriors: 12 anys com a gestora de projectes en l'Àrea de Talent Investigador a la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI).

Formació: Llicenciada en documentació.


Quines són les funcions de les vostres unitats i quin rol hi exerciu?

Jordi: A la Unitat de Projectes Nacionals som 1 tècnic al back office i 15 tècnics al front office de les USR (excepte 1 persona, tots fan també convenis i contractes) sota la coordinació de la cap de la unitat.  Des del back fem difusió de les convocatòries que poden encaixar en la recerca de la UPC en els àmbits nacional, autonòmic i local, definim el protocol a seguir, donant al front i als investigadors les instruccions i tota la informació institucional que necessitin; també d'altres d'origen privat com bancs o fundacions; centralitzem algunes convocatòries, com els Premis, així com les de la pròpia UPC en àmbit recerca. A les USR es dóna suport en la preparació de les propostes, incloent revisió i assessorament en la presentació, el seguiment tècnic i econòmic, i es vetlla per a una correcte execució; i en alguns casos suport en la justificació. Però també arriben moltes tasques que no son pròpiament de gestió de projectes.

Esther: A la Unitat de Projectes Internacionals gestionem les convocatòries internacionals de recerca (que no són exclusivament d'educació o formació) i estem dividits entre back office i front office. Al back office ens encarreguem d'ajudar el personal investigador en la preparació de propostes revisant-ne els continguts perquè s'ajustin a la convocatòria en qüestió, comprovant i ajustant els pressupostos, etc. i fem difusió de les convocatòries perquè els investigadors/es de la UPC s'animin a presentar-hi projectes. Al front office, els tècnics/ques que hi ha a les Unitats Transversals de Gestió (UTGs) de cada escola o facultat, s'encarreguen de la gestió durant tota la vida del projecte un cop ha estat concedit, incloent-hi les etapes de justificacions i les possibles auditories. 

Montserrat: A la Unitat de Projectes Internacionals som 5 tècnics de back office i 12 tècnics de front office a les UTGs, tots coordinats per la cap de la Unitat però hi ha alguns tècnics/ques del front office que són compartits tant amb la Unitat de Projectes Nacionals com amb la Unitat de Contractes i Convenis.


Per començar a entrar en el tema... com explicaríeu a la vostra àvia (o a qualsevol persona no experta en el tema) què vol dir això de la recerca d'excel·lència?

Jordi: És la recerca més rigorosa i de més alta qualitat. Una recerca potent i que segueix estrictament el mètode científic.

Esther: El terme genera confusió, ja que "excel·lència" es pot aplicar a tot arreu. Des del marc dels projectes internacionals, el que s'entén com a recerca d'excel·lència és la recerca bàsica i "bottom up" (recerca de temàtica lliure, sense que hagi de respondre a un tema concret, o una línia marcada en aquest cas per la Comissió Europea), molt llunyana a mercat, molt experimental i amb una aplicabilitat molt futura.

Montserrat: La recerca d'excel·lència també té a veure amb el perfil dels investigadors, ja que és la que executen els investigadors/es molt destacats i prestigiosos en el seu camp.

 

En quins programes de finançament de la recerca d'excel·lència participa la UPC?

Jordi: En el cas dels projectes nacionals, com a recerca d'excel·lència no entenem el mateix que a internacionals, on la Comissió Europea sí que classifica clarament quines convocatòries pertanyen a aquest terreny. En el nostre cas, totes les convocatòries en què treballem esperen que la recerca sigui d'excel·lència. Per exemple podem mencionar les distincions de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), que distingeixen els investigadors amb una gran trajectòria i els permet descarregar la docència perquè puguin dedicar més temps a la seva recerca. Hem constatat que molts investigadors/es que aconsegueixen ERCs (convocatòries de l'European Research Council) són bon candidats per obtenir l'ICREA Acadèmia. Un altre bon exemple, una convocatòria que de fet tanquem aquesta setmana, serien els ajuts per donar Suport als Grups de Recerca (SGR) de l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR). En aquest cas, l'excel·lència dels grups de recerca es finança amb fins a 75.000€ i hi ha diversos requisits: tenir una certa quantitat de doctors a temps complert treballant-hi, haver tingut projectes de recerca competitius nacionals i/o europeus, haver guanyat convocatòries de recursos humans postdoctorals com Beatriu de Pinós o Margarita Salas, tenir publicacions en revistes indexades, llibres, etc. Finalment, una gran convocatòria que reconeix i finança l’excel·lència és la de Centres “Severo Ochoa” i Unitats “Maria de Maeztu”, de l’Agencia Estatal de Investigación (AEI), amb un finançament de 2M€ per quatre anys per a les Unitats. És clar, és tot molt competitiu i els requisits són estrictes (tot i que de vegades poc concrets) com perquè hi pugui accedir tothom.

Esther: Doncs per una banda hi ha les de l'European Research Council, convocatòries de la Comissió Europea que estan adreçades a diferents etapes de la carrera científica. Hi ha l'Starting Grant per a doctors amb 2 a 7 anys d'experiència, les Consolidator Grant pels que en tenen de 7 a 12 i finalment les Advanced Grants ja per a líders de recerca reconeguts internacionalment. Un dels punts interessants d'aquestes Advanced Grants és que només valoren els darrers deu anys de la carrera científica dels aspirants i, a més, ho fan per panells temàtics. Amb això, s'elimina el biaix que hi podria haver en els casos de carreres més llargues i també es corregeix la diferència del nombre de publicacions habitual en els diversos àmbits  (per exemple a les ciències socials s'acostuma a publicar més que a les ciències experimentals).

Montserrat: En el cas de les convocatòries Marie Skłodowska-Curie Actions (MSCA) hi ha contractació per a predocs i postdocs. Això és un estímula la carrera investigadora d'aquests investigadors i està dins del bloc d'excel·lència del programa marc de la Comissió Europea. De fet es valora positivament en el cas dels ERC el fet d'haver participat anteriorment en una acció MSCA, entre d'altres.

 

Participeu en molts programes de finançament... On comença i on acaba la vostra tasca de suport als investigadors/es?

Jordi: La línia no és definida i clara en tots els casos. Segons el volum de feina de la unitat i el volum de feina del professor/a, hem de ser camaleònics i adaptar-nos a les demandes que tenen per poder-los oferir el màxim suport. 

Esther: Pel que fa preparació de propostes identifiquem investigadors, difonem i fem formació sobre les convocatòries i en el moment en què hi ha un investigador/a interessat s'inicia el procés d'acompanyament (una mena de coaching) i donem suport en la redacció de la proposta. Això no vol dir que els escrivim la proposta, sinó que els aconsellem en aspectes més formals i assegurem que s'adeqüin al que valora la Comissió Europea. No entrem a valorar la part científica del projecte. D'altra banda, també realitzem una tasca molt important de prospecció que consisteix en, d'alguna manera, avançar-nos a nivell institucional per assegurar que els circuits interns, els tràmits, criteris d'eligibilitat, eines TIC, etc. s'adeqüen als requisits de les convocatòries imminents i els canvis que comportaran sense que això signifiqui una pèrdua d'oportunitats als investigadors de la UPC. Això permet evitar al màxim tots els contratemps.

Montserrat: Nosaltres el que busquem és l'encaix de la idea de l'investigador/a en la convocatòria en concret. Un cop atorgat el projecte, passa al front office on, evidentment, la prioritat és que s'executi... però també que s'executi bé. Assegurant que tot s'ajusta a la normativa, tant institucional com de la convocatòria. La manera d'aconseguir-ho és que l'investigador s'involucri també a nivell de gestió. Per exemple, en la gestió del seu temps o de la documentació acreditativa de les seves activitats... La Universitat gestiona un volum molt alt de projectes i seria impossible arribar a aquest nivell de gestió des de les nostres unitats. A tall d'exemple, només del nou programa marc Horizon Europe s'han atorgat ja 31 projectes amb un finançament total de 14 milions d'euros.

 

Per què trobeu que la recerca d'excel·lència pot ser important per a una universitat com la UPC?

Jordi: Com a tècnics de gestió de la recerca és la nostra obligació vetllar perquè la recerca que gestionem sigui excel·lent. No perquè sigui la UPC, sinó perquè és la nostra feina que allà on estiguem s'aconsegueixin el màxim nombre de projectes, l'assessorament sigui el millor possible i els investigadors/es el més contents possible amb el suport que reben. La recerca, com a tal, ha de ser de qualitat i d'excel·lència. Per fer el símil, la recerca d'excel·lència serien els fonaments del que després la creació d'aplicacions (per exemple un canvi climàtic mitigat o la reducció de la càrrega laboral de les persones) en seria la cúspide. El naixement d'spin-offs seria impossible sense una base ben fonamentada, sense la generació de coneixement.

Esther: Els projectes de recerca d'excel·lència, en la mesura que són de recerca bàsica, tenen un gran potencial tractor de capital humà. Aconsegueixes finançar investigadors/es molt potents que atrauran bons investigadors i alumnes molt potents d'altres institucions, formaran gent nova, i això donarà peu al seu temps a poder sol·licitar altres tipus de projectes... És un reclam, com un planter. Sense oblidar que, especialment els de l'ERC, estan molt ben finançats: amb un projecte s'arriben a finançar fins a 2 milions i mig d'euros amb l'avantatge afegit que la Comissió Europea permet una gran flexibilitat brutal en la gestió dels diners.

Montserrat: Més enllà del prestigi i l'atracció de talent, aquesta recerca dona resultats excel·lents que tenen una repercussió a més o menys llarg termini en la societat: en la medicina, la informàtica, la meteorologia... Que al final és una mica l'objectiu de tot plegat: es fa recerca per avançar i per viure millor com a societat. 

 

Quines limitacions heu trobat darrerament en la vostra feina?

Esther: Hem de ser conscients que competim amb altres institucions del nostre entorn que estan igual d'interessades en obtenir els fons de les convocatòries. Ens ho hem de creure: estem competint amb institucions internacionals de primer nivell. Per exemple, els ERC són portables. D'aquí es desprèn que és fonamental que la institució proporcioni facilitats i acompanyament de qualitat per aconseguir retenir i potenciar els investigadors/es excel·lents.

Montserrat: Cal tenir clar que la recerca d'excel·lència és una prioritat. I per garantir aquesta retenció de talent cal una aposta ferma. Cal que la institució sigui permeable en aquest compromís i que arribi no només a les nostres unitats sinó a la Universitat en el seu conjunt. 

Jordi: Segons dades de la Unió Europea publicades a Europa Press, entre 2014 i 2020, Espanya només va executar un 43% dels fons estructurals europeus que tenia assignats. Comento aquesta xifra perquè és molt rellevant, il·lustra com d'important és la preparació de les institucions per a la gestió i aprofitament d'aquests fons. Canviant de tema i com a anècdota, una limitació es fer servir el telèfon personal per donar suport a un investigador/a, amb la conseqüència de veure'm a les 9 del vespre rebent whatsapps sobre un projecte... No us oblideu mai de trucar amb número ocult.

 

Finalment... què aconsellaríeu a un investigador/a que vol aconseguir finançament per a un projecte de recerca d'excel·lència?

Montserrat: Li diríem: vine a parlar amb nosaltres.

Esther: Exacte... Pràcticament sempre, una conversa ens permet conèixer bé l'investigador/a i les seves necessitats. D'aquesta manera podem adequar el servei que li proporcionem: calibrar el punt en què es troba, què sap i què no de la convocatòria, què busca amb el projecte, etc.

Jordi: Jo li aconsellaria també que vingués primer a parlar amb nosaltres. Després, que per un costat busqui un bon equip, i per l'altre que comenci a preparar la convocatòria amb el màxim de temps possible. Es nota molt quan hi ha propostes amb cara i ulls: graphical abstracts potents, cronogrames, pressupostos on no s'ha escapat ni una coma... Això els avaluadors ho detecten i aquestes propostes tenen moltes possibilitats d'anar a la pila d'atorgats. A més, tota la part tècnica i el pressupost es pot treballar en qualsevol moment, però nosaltres ens trobem molt amb què comencen a treballar les propostes quan s'obre la convocatòria, a corre-cuita, i malauradament ens les envien sense temps suficient per revisar-les i entregar-les com caldria. Més val centrar-se en una convocatòria que encaixa perfectament amb l'objectiu del projecte que no pas presentar-s'hi a totes sense dedicar-hi el temps que mereix.

 

Nota: Entrevista realitzada el 27 d'abril de 2021.

arxivat sota: