Luis Romeral: "El repte no és només innovar, sinó integrar la tecnologia en l'estructura real de les pimes"

Pregunta: Qui és Luis Romeral i quina és la seva trajectòria com investigador?

Resposta: Soc professor de la Universitat Politècnica de Catalunya des de fa molts anys. He fet tota la meva carrera acadèmica aquí i m'he dedicat a la docència, a generar coneixement i a la transferència de tecnologia. El fet de treballar en un campus de fora de Barcelona com el de Terrassa m'ha permès tenir un contacte molt més intensiu amb la indústria que en altres campus més centralitzats. Això ha definit el meu perfil: el d'un investigador molt enfocat a fer que el coneixement s'integri realment en el sector productiu.

P: Un dels seus projectes més rellevants com a investigador principal ha estat Loomin Factory, que va reunir centres de recerca i universitats catalanes per donar un pas més enllà en indústria 4.0. Com es coordina un consorci de nou entitats amb interessos tan diversos?

R: La governança va ser complexa perquè el projecte es dividia grans branques: Smart Factory, Robots and Factory, Connected Factory i un projecte de demostració gestionat per la Fundació CIM-UPC per integrar-ho tot. Hi participàvem nou entitats, moltes d'elles universitats amb grups de recerca que tenen dinàmiques molt independents. El gran repte no va ser l'oposició dels grups, sinó vèncer la inèrcia natural dels grups de treballar de manera autònoma i aïllada per ser més col·laboratius amb l’intercanvi de coneixement. Vam haver d'alinear els interessos propis de cada grup amb l'interès global del consorci per aconseguir una demostració final que integrés gran part de les tecnologies.

P: En aquest sentit, quina importància té el suport institucional de la universitat en la gestió d'aquests fons?

R: El seu paper és doble i absolutament imprescindible. D'una banda, aporten rigor i precisió en els aspectes administratius, financers i legals —com els acords de consorci o el repartiment de pressupostos complexos— que els investigadors no dominem. De l'altra, actuen com un radar: els professors sovint ens tanquem en el nostre entorn i perdem de vista les iniciatives de l'administració. La Unitat de Projectes Institucionals de l’Àrea de Recerca i Transferència de la UPC ens connecta amb aquestes oportunitats d'innovació que, d'una altra manera, molts grups ni tan sols coneixerien.

P: Looming Factory va treballar intensament en la robòtica col·laborativa i en la integració de robots i humans en entorns de treball. Que va aportar la Universitat als avenços en aquest sentit?

R: Ens vam centrar en dos grans blocs per permetre que l'humà i el robot comparteixin l'espai de treball. El primer va ser la sensibilitat i la visió espacial: dotar el robot de sensors per predir moviments i comprendre el seu entorn. El segon bloc va ser la seguretat: desenvolupar sistemes d'escapament perquè, davant d'un error humà o un moviment inesperat, el robot es paralitzi o es retiri automàticament. Tot això es va implementar amb llenguatges de programació, com Python i el sistema operatiu ROS (Robot Operating System).

P: Vostè també ha coordinat la formació al Digital Innovation Hub de Catalunya (DIH4CAT) , que té com a missió acostar tecnologies avançades (IA, ciberseguretat, supercomputació, robòtica) a pimes i administracions. Quins perfils d'organitzacions han mostrat més necessitat de suport i quins obstacles els frenen?.

R: Per la seva naturalesa, les pimes son les que més obstacles tenen, ja que viuen amb un dia a dia molt centrat en la producció i en la viabilitat econòmica i empresarial de la seva activitat, però, hem format perfils molt diversos. Aproximadament un quart de la formació es va centrar en soft skills (competències transversals) per ajudar a entendre la necessitat de la digitalització, un quart en cursos generals i la meitat en formació específica per a empreses. Les start-ups i les spin-offs busquen coneixements tècnics molt punters, però les pimes tradicionals el que necessiten és entendre com la digitalització afecta el seu dia a dia sense que els suposi un cost excessiu. Aquí hi ha un problema estructural. Des de la universitat podem oferir una solució brillant, com un algorisme de manteniment predictiu, però la pime sovint no té la capacitat d'integrar-la. La solució queda "penjada" perquè no es comunica amb el seu programari de logística, amb els seus proveïdors o amb un magatzem que encara funciona amb sistemes obsolets. L'administració subvenciona la innovació puntual, però no pot pagar el desenvolupament tecnològic global de l'empresa. Sense aquesta estructura digital de base, la innovació no s'aprofita.

P: Aquí és on entra el concepte de "Test Before Invest" (provar abans d'invertir)?

R: Exacte. Permet que una empresa amb una idea pugui verificar-ne la viabilitat amb un prototip o una simulació abans d'afrontar una inversió important. Un cas d'èxit destacat va ser l'empresa Certifier, que volia traçar fluxos d'energia per saber de quin tipus d’energia provenia mitjançant IoT i comptadors intel·ligents. Vam desenvolupar l'algorísmica que demostrava que era possible identificar l'origen i el final d'aquella energia. Ara l'empresa ho està desenvolupant comercialment i nosaltres hem obert una nova línia de recerca en ciberseguretat aplicada a la transferència d'energia, avançant-nos a un mercat on l'energia es generarà i es distribuirà localment.

P: La segona edició del DIH4CAT ja està en marxa. Quin és el gran objectiu ara?

R: La prioritat absoluta és la intel·ligència artificial (IA). Europa vol competir en la lliga mundial de la IA, on ara dominen els EUA i la Xina, llançant solucions sota els nostres propis estàndards de protecció de dades i seguretat. L'objectiu és impregnar tota l'activitat industrial i de l'administració amb solucions d'IA.

P: Quina és la condició indispensable per que la transferència sigui real.

R: La clau és la transferència de persones. Els doctorats industrials són la millor eina perquè l'investigador acaba formant part de la plantilla de l'empresa, i és qui realment implanta i manté la solució. El problema és que estem patint una "fuga de cervells" preocupant. Formem professionals excel·lents, de primer nivell, de manera que a l'estranger els ofereixen salaris que dupliquen o tripliquen els d'aquí (passant de 35.000 € a 80.000 € fàcilment). Si no podem retenir aquest personal, la innovació s'atura perquè l'empresa local finalment no troba qui la sàpiga gestionar.

P: Com s'imagina el mapa industrial de Catalunya en les pròximes dècades?

R: La petita producció fabril de transformació de metall o química que vèiem als polígons fa 40 anys està desapareixent pels costos i per la falta de relleu. En canvi, tenim sectors amb un futur extraordinari: la medicina i la farmacèutica, l'alimentació (si en mantenim el control del capital), la logística —gràcies a la nostra posició estratègica entre Europa, l'Àfrica i l'Orient— i tota la indústria del coneixement. Tot el que impliqui algorísmica, supervisió digital, seguretat i gestió de dades serà el autèntic motor de la nostra economia.