Vés al contingut (premeu Retorn)

Sou a: Inici / SSRI / Eina de comunicació de projectes / Aspectes bàsics en la comunicació d'un projecte RDI

Aspectes bàsics en la comunicació d'un projecte RDI

Un seguit de consells que us ajudaran a comunicar millor els vostres projectes d'RDI.

 

  • Comunicació: comença al principi del projecte i consisteix a elaborar continguts per explicar el que s’està fent, per què, qui ho fa, com... Independentment de si ja s’han obtingut o no resultats. És útil per a la societat en general, que ha de conèixer què fan les institucions amb els diners públics.
  • Divulgació: va més enllà de comunicar ja que consisteix a elaborar continguts amb una vessant més didàctica. Aquí l'important no seria que el projecte arribi al màxim possible de persones, sinó explicar de la forma més adaptada possible al públic objectiu els conceptes científics o tècnics amb què es treballa al projecte.

Exemple Generalment, la majoria d'accions són comunicatives i divulgatives a l'hora però amb un balanç clar cap a un o altre concepte. Per exemple, un taller amb infants té una vessant divulgadora però també serveix per comunicar el projecte a l'escola, els pares, etc. En canvi, una nota de premsa té una vessant comunicativa però, si inclou una explicació ben presentada de conceptes cientificotècnics, pot acomplir una funció divulgadora.

  • Disseminació: es tracta de la difusió dels resultats del projecte (papers, data, recursos...). És útil per a qui els utilitzarà (indústria, empreses...) i per a la comunitat científica i acadèmica que pertany al mateix camp d’especialització.

Hem d'evitar el llenguatge tècnic o argot específic en les comunicacions (reservar-lo per a la disseminació, on les audiències estan familiaritzades amb l'argot del camp d'estudi en qüestió). En tot cas, caldrà adequar la complexitat del llenguatge, el to del missatge, així com els mitjans i el format, per a cada target específic al que es pretengui arribar.

Per dirigir-nos a públics no experts, és molt recomanable fer comparacions. Sobretot per explicar dades quantitatives (no és el mateix dir 2 hectàrees que 2 camps de futbol).

Aquest ús del llenguatge es pot definir a l’estratègia de comunicació, abans de començar el projecte. Una bona idea és crear una senzilla gràfica amb els cercles d’influència per a estructurar visualment els focus d’audiència de la nostra estratègia i vincular cada cercle amb el nivell tècnic previst del missatge hi voldrem traslladar.

Els projectes els fan persones i són per a les persones. Explicar les històries que hi ha darrere dels seus protagonistes, les seves motivacions personals, èxits, frustracions... contribuirà a un major grau d’empatia per part de les audiències i, consegüentment, a un major interès pel tema del projecte. No hem de caure en exagerar la influència dels resultats quan mostrem l’impacte de l’acció en la societat.

Usar l’storytelling. Identificar un protagonista, un antagonista, uns personatges secundaris i un context. I conduir-los a través d’una introducció, un nucli i una conclusió que incorpori intrigues, emocions i aprenentatge. Són tècniques bàsiques per apropar al públic les històries que genera un projecte.

Conclusió: generar engagement. Els nostres públics han de gaudir, ja que la nostra finalitat última és que l’activitat R+D+I els resulti útil, atractiva i commovedora. Només així voldran saber-ne més.

Som éssers visuals des que naixem (aprenem com funciona el nostre entorn amb imatges i sons, fins i tot abans d’aprendre a parlar o escriure). Per tant, és essencial treballar l’aspecte visual de les idees que volem comunicar. Infografies, il·lustracions, colors, imatges grans i nítides (les imatges de persones està demostrat que capten molt més l’atenció sobre la resta). Tot i que no sempre serà la nostra intenció com en el cas d’imatges accessòries o decoratives, on l’essencial és un altre element com el text i la funció no és cridar l'atenció sinó fer la lectura més agradable.

La informació no només es pot difondre a través dels mitjans de comunicació tradicionals. Els butlletins, webs, blogs, etc. de tota mena d'empreses i institucions públiques i ONGs, els influencers de les xarxes socials... Són espais i actors que ens ajudaran a multiplicar la nostra audiència.

Exemple La Comissió Europea compta amb canals per fer difusió dels projectes que finança (per exemple el blog Horizon Magazine).

  • Crear cercles d’influència (periodistes científics, bloguers, altres investigadors, altres institucions...)
  • Connectar amb audiències estratègiques per a la finalitat del projecte i les seva sostenibilitat
  • Redirigir el trànsit de tota acció comunicativa cap al lloc web, que serà l’epicentre de l’estratègia digital
  • Ser actius i constants perquè es generin relacions de credibilitat
  • Connectar amb tots els projectes del mateix camp d’especialitat.
  • Xarxes socials per a la comunicació (de caire divulgatiu/entreteniment): Facebook, Twitter, Instagram, YouTube, TikTok, SnapChat...
  • Xarxes socials per a la disseminació (de caire científic/acadèmic): Academia.edu, Mendeley, ResearchGate, Loop, Labroots, MethodSpace, PlazaScience, Scholabrate, Divulgared, ScienceBooks...
  • Cuidar la comunicació interna del projecte (sobretot si hi ha més d’un soci).
  • Connectar amb professionals en el camp del nostre projecte per crear audiències professionals (presentar el nostre projecte en fires, congressos, actes de col·legis professionals...). Permetrà crear un segment de la nostra audiència a la qui ens podrem dirigir amb un llenguatge més tècnic)
  • Informar el Project Officer de totes aquelles accions comunicatives de gran abast mediàtic.
  • Mai descartar les vies tradicionals per a captar audiència: boca a boca, trucades telefòniques, sessions informatives, anuncis o participacions en programes de radio i televisió, cartells...
  • Mètodes creatius de comunicació científica com visites als centres de recerca, concursos, exposicions en museus, conferències divulgatives, debats (físics o a la xarxa), taules rodones, exposicions en espais públics...

Exemples Dublin City of Physics, Nit Europea de la Recerca, Pint of Science (ciència als bars de més de 70 ciutats espanyoles i moltes més d’arreu del món), concursos com FameLab (monòlegs científics de 3 minuts)...

 

Aquesta secció s'ha elaborat a partir de la sèrie de píndoles de la Unió Europea The EU Guide to science communication i els webinars de la Comissió Europea #CommsWorkout: Increase the communication impact of your project i #CommsWorkout: How to communicate your LIFE project