Actualment hi ha molts ajuts ( i la tendència és que cada vegada hagi més) on per l’establiment de les condiciones de les relacions entre els socis es necessita un CONVENI.  Els casos en els que es pot donar la necessitat d’un conveni són dos:

A)Empresa sol·licita un ajut i subcontracta Universitat:

En aquest cas seria com un conveni de R+D i no requereix justificació per part nostra. Normalment els ajuts als que es presenta les empreses hi ha una part de l’ajuda que els hi concedeixen si subcontracten un Organisme d’Investigació. 
En el contracte sempre ha d’aparèixer una clàusula condicional de la vigència del conveni a la concessió de l’ajut:  si l’empresa no rep l’ajut el conveni no entra en vigor.

L’ajut més important a nivell econòmic que actualment trobem en el que les empreses es presentes a un ajut i subcontracten a una Universitat són els INNPRONTA (antics CENITS)

                B) Empresa i Universitat es presenten en consorci a l’ajut

Normalment són les bases d’aquests ajuts les que requereixen que es faci el corresponent Acord de Consorci entre les parts. A vegades fins i tot en les bases demanen que en els Acords apareguin unes qüestions bàsiques tals com la confidencialitat, el repartiment o la Propietat Intel·lectual. Depèn de la convocatòria que sigui les bases poden obligar a que l’Acord estigui signat, que només es presenti el model entre les parts sense necessitat de signatura o que estigui signat electrònicament mitjançant l’ecofirma del Rector.

Els tècnics CTT han de procurar que, encara que no ens obliguin les bases a tenir la signatura feta, s’han de negociar amb les empreses participants  i signar l’Acord de Consorci.

Els Ajuts amb més rellevància als que es presenta la Universitat en consorci són els de la convocatòria INNPACTO i AVANZA. En aquests Acords de Consorci  apart de seguir les clàusules habituals en els convenis requereixen una revisió acurada donat que l’empresa obté l’ajut en forma de préstec i la UPC en forma de subvenció . Això implica un elevat risc per a la Universitat donat que segons interpretació de la Llei de Subvencions tots els beneficiaris de l’ajut  tenen responsabilitat solidaria pel cas que les empreses no tornin el préstec.  Això s’ha intentat salvar de diferents maneres. La més segura és que les empreses fessin un aval o una venda del seu préstec a una entitat financera, però això malauradament no és admès per la majoria d’empreses. És per aquest motiu que actualment s’inclou la clàusula de que en cas de que algun soci no torni el préstec la resta de socis respondran en primera instància davant el Ministeri.

Altres clàusules a tenir en compte en aquests Acords de Consorci i que han d’aparèixer són les següents:

1)      Obligació del coordinador de transmetre a la resta de socis les quantitats que els corresponguin en el termini màxim d’un mes des de que ho rep de part del Ministeri.

2)      Intentar que el coordinador no es quedi cap percentatge en concepte de retenció de la part de cada soci, per si ha problemes en la justificació.  Si de totes maneres el coordinador insisteix en quedar-s’ho s’ha de intentar que sigui el menor import possible.

3)      Deixar clar que el termini  per al càlcul dels  interessos de demora començaran a transcorre quan realment el coordinador hagi fet el traspàs dels diners.

4)      Clàusula de PI:  Establir clarament que el background que aporta cada part serà de cada part que l’aporti i que pel cas dels Resultats que s’obtinguin en el projecte seran proporcionals a la part en que cada part ha participat.