Eloi Coloma: "Des de la Unitat de Projectes Nacionals van ajudar des del bon principi a plantejar el projecte i a orientar-lo bé"

L’Eloi Coloma és l’investigador principal del projecte GreenBIMxels, un projecte de recerca concedit recentment a la UPC per un valor de gairebé un milió d'euros. L'Eloi és actualment professor de la UPC, i també és el cap d’estudis del Grau d’Arquitectura Tècnica de l’Escola d’Edificació de Barcelona. La seva àrea d’especialització, des de fa més de 20 anys, és la transformació digital del sector de la construcció, amb especial focus en metodologies de treball tecnològiques com el Building Information Modeling o Management.

L’objectiu del projecte GreenBIMxels és donar resposta a les grans demandes del sector en relació amb el cicle de vida complet dels edificis i infraestructures, des del planejament i disseny, passant per la construcció, fins a l’operació i manteniment. El projecte tracta els actius com a entitats digitals i models d’informació, és a dir, com a bases de dades complexes i multiformat, que permeten obtenir informació rellevant per a la presa de decisions.

Tot i que el Building Information Modeling (BIM) existeix des de fa dècades, fins ara no s’havien tingut les eines i metodologies per gestionar massivament la informació, que tradicionalment s’ha treballat edifici per edifici. El projecte GreenBIMxels busca oferir una visió global de les dades, connectant el sector de la construcció —històricament poc digitalitzat— amb els sectors tecnològics més avançats per aplicar-hi ciència de dades. Centrat en la sostenibilitat ambiental, el projecte treballa per reduir el consum energètic, el consum d’aigua i la petjada de carboni dels materials. Mitjançant la unió de la informació detallada dels edificis amb un sistema de dades agregades, facilita la presa de decisions i l’anàlisi per ajudar gestors i operadors a reduir la despesa energètica i hídrica, i a comprendre i gestionar la petjada de carboni.

En què consisteix GreenBIMxels? Quin problema voleu resoldre?

La reducció de l’impacte ambiental és essencial, especialment en el sector de la construcció, que inclou no només els professionals que projecten, construeixen o fabriquen materials, sinó també els usuaris dels edificis i infraestructures. Diversos estudis indiquen que aquest sector és responsable d’aproximadament la meitat de l’impacte ambiental i del 40% del consum energètic a Europa. Tot i aquesta elevada xifra, el sector es caracteritza per una baixa eficiència i un gran malbaratament d’energia, fet que justifica la necessitat de millorar-ne l’eficiència energètica mitjançant mètriques adequades. El projecte té com a objectiu abordar precisament aquesta problemàtica.

Què són els "models digitals" (BIM) i els "Espai de Dades"? 

Un edifici o infraestructura es pot representar de diverses maneres, però els Building Information Models (BIM) ofereixen una representació específica basada en una base de dades orientada a objectes, que descriu elements com espais, materials o finestres d’un edifici de manera estructurada mitjançant l’estàndard IFC. Aquests models, a més de contenir informació tècnica, incorporen una representació tridimensional que facilita el disseny, la gestió i la visualització dels components arquitectònics. A diferència d’un model 3D convencional, el BIM permet consultar i analitzar dades, no només simular l'aspecte visual de l'edifici o infraestructura. Paral·lelament, els espais de dades persegueixen representar i agregar digitalment informació per obtenir valor i coneixement compartit. Aquesta iniciativa europea busca crear entorns digitals on les empreses i organitzacions d'un sector puguin compartir informació, proveir serveis, garantint la sobirania, per seguretat, privacitat i transparencia en l'intercanvi d'informació.

I en el cas del projecte, amb quins BIMs treballareu?

L’arquitectura de l’espai de dades es basa en un centre demostrador on s’aglutinen les dades i s’executen els serveis, desenvolupat pel projecte UPCxels, que actua com un catàleg de serveis similar a un marketplace i des del qual es poden oferir serveis de tota mena, tant per part de la UPC com per part de tercers. Els casos d’ús, com GreenBIMxels, mostren com aquesta infraestructura s’aplica a contextos concrets. Les dades utilitzades són de dos tipus: estàtiques, com els models BIM que representen edificis i el seu entorn en un moment determinat, i dinàmiques, provinents de sensors que mesuren temperatura, humitat, presència o dades meteorològiques. A aquestes s’hi afegeixen bases de dades complementàries, com bancs de preus o de petjada de carboni dels materials. GreenBIMxels combina totes aquestes fonts per crear bessons digitals dels edificis i, agregant-los, ofereix serveis d’anàlisi i valor afegit amb garanties de seguretat i governança de les dades.

En quins edificis aplicareu el projecte?

En aquest primer sprint, el projecte GreenBIMxels s’ha centrat en els gestors públics d’equipaments, un àmbit clau pel seu paper en la implantació del BIM i pel grau de maduresa digital del sector. Hi participen una dotzena d’entitats, incloent-hi l’UPC, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. Tot i que es modelitzen els equipaments dels gestors, la llista de participants s'extén a una quinzena d'empreses del sector que poden oferir serveis a partir de les dades compartides, com ara consultores especialitzades o empreses constructores.

Sabem que darrere d’un projecte d’aquesta magnitud hi ha un llarg procés de preparació de la proposta. Com ha estat el suport de la Unitat de Projectes Nacionals de l'Àrea de RDI en aquest camí?

Per mi és fonamental. De fet, jo sempre he tingut molt de respecte i consideració per tot el món administratiu i de gestió que hi ha darrere les activitats de recerca i desenvolupament. Sovint trobo que no se'ls valora prou: hi ha els investigadors i la resta és quelcom que és necessari, però no se li dona valor. Per mi és absolutament fonamental.

La unitat va ajudar des del bon principi a plantejar el projecte i a orientar-lo bé. Els que vam dissenyar el projecte tenim aquest perfil: investigadors amb molt de contacte amb el món industrial (tots els contactes que tenim del món no acadèmic que participen els hem portat al projecte). Però al final et dediques al que et dediques i tota la resta es fa molt feixuc. El seu paper ha estat molt important, no només a escala administrativa, sinó per com enfocar el projecte, quina estratègia seguir, com volíem respondre un requeriment. Sense ells no ho hauríem aconseguit.

El projecte acaba d’aconseguir el finançament de gairebé un milió d'euros. Quines són les pròximes passes?

L’experiència m'ha demostrat que la gestió és un aspecte clau en projectes com GreenBIMxels, fins al punt que hi ha dues persones dedicades específicament a aquesta tasca. Es treballa amb dos nivells de gestió —de projectes i de producte—, i el suport en qüestions com la justificació de la contractació resulta fonamental, ja que el projecte requereix incorporar molts col·laboradors en poc temps. També s’han impulsat iniciatives com els kits d’espais de dades, que permeten sumar nous participants que comparteixen informació o ofereixen serveis dins de l’ecosistema. Aquesta estructura de suport genera confiança i seguretat en la gestió administrativa i tècnica. Dins dels espais de dades de la UPC, hi ha un total de set projectes —el Centre Demostrador (UPCxels) com a nucli, cinc casos d’ús i un projecte de desenvolupament tecnològic (UD-Stream)—, entre els quals existeixen sinergies importants que es coordinen des d’aquesta unitat.

GreenBIMxels, juntament amb els altres tres projectes finançats en aquesta convocatòria, posiciona la UPC com un actor clau en la transformació digital basada en dades. Com creus que la universitat pot continuar liderant en aquest àmbit?

La posició de la UPC en l’àmbit dels espais de dades té dues vessants: l’actual i la potencial, totes dues positives. Actualment, la UPC gaudeix d’una reputació consolidada com a institució imparcial i de confiança, amb capacitat tecnològica i computacional reconeguda, fet que la converteix en un actor clau en l’economia de les dades. Malgrat possibles traves burocràtiques, la indústria confia en la seva neutralitat i rigor, valors poc comuns en aquest context. Des d’una perspectiva futura, la universitat pot actuar com a palanca de transformació d’un sector —el de la construcció— tradicionalment poc digitalitzat, impulsant-ne la cooperació i la innovació. El primer espai de dades del món dedicat a la construcció, que s’està desenvolupant sota el seu paraigúes, representa una oportunitat única per posicionar la UPC com a referent internacional. L’objectiu és convertir aquesta iniciativa en un producte real i sostenible, capaç de complir les expectatives del sector i de demostrar el seu valor pràctic.

Finalment, quin missatge donaries a altres investigadors o grups de recerca de la UPC que estiguin pensant a presentar-se a convocatòries competitives?

La recomanació principal és que la UPC se centri en la innovació industrial, generant valor afegit per a la indústria i els professionals mitjançant productes tangibles pels quals els usuaris estiguin disposats a pagar. Aquesta orientació fa els projectes més sostenibles i dona una direcció clara al seu desenvolupament. No es tracta que la UPC es posi al servei de la indústria, sinó que hi contribueixi activament per impulsar l’avenç tecnològic i civilitzatori europeu, especialment en el context geopolític actual. També cal creure en la pròpia capacitat d’innovar i actuar amb determinació, posant les idees al mercat per aprendre i evolucionar, com demostren altres exemples europeus. Finalment, és essencial mantenir un diàleg constant amb els sectors industrials, ja que la col·laboració directa amb ells és clau per desenvolupar solucions realment útils i amb impacte.