Arantxa Barnes: "L'Àrea de Recerca i Transferència és molt específica i complexa, si entres de nou, cal donar-se temps per aprendre i anar integrant els coneixements de mica en mica."

Pregunta: Qui ets i quin és el teu paper dins de l’Área?

Resposta: Sóc l’Arantxa Barnes, i actualment formo part del SGERI (Servei de Gestió Econòmica de la Recerca i la Innovació). Em dedico a la justificació econòmica dels projectes nacionals.

Pregunta: Quina ha estat la teva trajectòria acadèmica i laboral prèvia?

Resposta: Havent estudiat Ciències Empresarials, vaig començar la meva carrera professional en una auditoria de comptes. Després vaig passar a treballar a una multinacional dins l’àrea financera, La meva última feina abans d’entrar a la UPC va ser en una operadora catalana del sector dels hidrocarburs, on em dedicava a temes fiscals i econòmics. Finalment, l’any 2009 vaig incorporar-me a la UPC amb un interinatge de reforç per quatre mesos, i aquí continuo des de llavors. Sempre he estat a l’Àrea de recerca: en un inici vaig treballar a comptabilitat, uns mesos més tard vaig dedicar-me a la gestió d’impagats i també a fer informes econòmics per auditories i algunes entitats, i els últims cinc anys he treballat justificant projectes nacionals.

Pregunta: Durant aquests 15 anys a la universitat, recordes algun moment especialment clau?

Resposta: Sí. Als quatre mesos d’entrar-hi, es va decidir impulsar la gestió d’impagaments a la UPC. En aquell moment, tot s’havia de construir des de zero: processos, eines, circuits... Va ser molt gratificant, perquè va ser com posar en marxa un petit projecte propi. El desenvolupament va ser molt enriquidor.

Pregunta: Alguna anècdota que recordis especialment?

Resposta: En quinze anys, n’he viscut moltes! Per exemple, un cop em vaig quedar tancada en un magatzem d’arxiu definitiu. Però una de les més curioses va ser pocs mesos després d’entrar. Jo venia del món de l’empresa privada, que és molt estructurat i rígid, i em van comentar que es faria un lip dub al Vèrtex, un tipus de vídeo que es va fer molt viral en aquella època i que consistia en un pla seqüència per tot l’edifici on el personal surt ballant disfressat. Em va sorprendre molt que una institució universitària organitzés una activitat així. Es va fer l’any 2010, amb participació de molta gent. Va ser una experiència molt divertida i diferent.

Pregunta: Des de la teva experiència, quin consell donaries a una nova incorporació?

Resposta: Sobretot, que tingui paciència. L’Àrea de Recerca i Transferència és molt específica i complexa, i si no hi has treballat abans en aquest àmbit, pot ser difícil entendre bé tots els processos al principi. Cal donar-se temps per aprendre i anar integrant els coneixements de mica en mica.

Pregunta: Què t’agrada fer en el teu temps lliure?

Resposta: M’agrada molt la muntanya i fer esport, especialment córrer per la muntanya.

Pregunta: Una pel·licula.

Resposta: La vida és bella. És molt trista, però molt potent alhora.

Pregunta: Una cançó.

Resposta: Tot el que ens queda, de Ginestà.

Pregunta: Un llibre.

Resposta: Qualsevol de la Dolores Redondo, especialment aquells de temàtica policial que et mantenen amb intriga.