Cristina Blanch: “Després de tant de temps treballant aquí, aconseguir una plaça va ser un assoliment molt significatiu.”

Qui ets i quin és el teu paper a l'Àrea de Recerca i Transferència de la UPC.

Em dic Cristina Blanch i treballo al Servei de Suport a la Recerca i la Innovació, concretament a la Unitat de Projectes Nacionals. On ens encarreguem de gestionar els projectes de recerca d’àmbit nacional i de donar suport i assessorament, sobretot, al personal docent i investigador en convocatòries tant públiques com privades.

Quina és la teva trajectòria acadèmica i laboral prèvia?

Vaig estudiar Ciències Empresarials i justament quan acabava la carrera, vaig veure una oferta de feina en què es buscaven administratius per a la Universitat Politècnica de Catalunya, publicada a la borsa de treball de la meva universitat. Em vaig apuntar, vaig passar les proves i l’entrevista, i al setembre d’aquell mateix any ja començava a treballar a la UPC.

Vaig començar al Servei de Desenvolupament Professional, cobrint diverses baixes de maternitat en diferents àrees del servei —formació, concursos, selecció… Durant aquell temps també vaig estudiar Investigació i Tècniques de Mercat. Hi vaig estar gairebé set anys, fins que, amb la crisi econòmica que hi havia al 2013, vaig ser una de les interines afectades pels acomiadaments.

Després vaig treballar uns anys fora de la universitat, en una empresa de comunicació, al departament de facturació. Cap al 2016, ja passada la crisi, em van tornar a trucar des de la UPC. Vaig reincorporar-me al Servei de Gestió Econòmica de la Recerca i la Innovació, a l’àrea de Gestió de Cobraments. Allà hi vaig estar uns sis anys i mig, i en la darrera etapa vaig treballar també a l’àrea de Justificacions de projectes nacionals.

Més endavant, em vaig presentar a un concurs i vaig guanyar la plaça de tècnica de projectes nacionals, on treballo actualment. En total, fa uns setze anys que formo part de la universitat, que m’ha vist créixer tant professionalment com personalment.

Després de tant de temps, has viscut molts canvis a la Universitat?

Sí, he viscut molts canvis. Un d’ells quan vaig començar al Servei de Gestió Econòmica, estàvem ubicats en un altre espai del recinte. Més endavant, ens van reagrupar amb la resta de serveis de recerca —el Servei de Suport a la Recerca i la Innovació, el Servei de Gestió de la Innovació i el Servei de Gestió del Coneixement— i tots vam passar a compartir el mateix espai. Va ser un canvi important i positiu per poder interactuar amb la resta de companys i companyes de l’àrea de recerca.

Recordes algun moment clau o especialment gratificant de la teva trajectòria a la UPC?

Per mi, un moment molt important va ser quan vaig aprovar les oposicions. Feia més de tretze anys que no sortien oposicions, i després de tant de temps treballant aquí, aconseguir una plaça va ser un assoliment molt significatiu.

Alguna anècdota?

Sí, tinc unes quantes! Recordo que el primer dia que vaig venir a fer l’entrevista va ser en un edifici que es deia Plàtan, que ara ja no existeix —actualment és el BSC. Vaig començar al Servei de Desenvolupament Professional just en el moment que s’unificaven tres oficines (Formació, Concursos i Selecció) per crear un nou servei. Vaig viure tot el procés de creació i fins i tot vaig ajudar en la mudança. Era emocionant: començava una nova etapa laboral i alhora participava en el naixement d’un servei nou.

Una altra anècdota divertida va ser per Carnaval. Ens vam disfressar de la “Gala dels Òscars”: vam venir tots vestits de festa, vam fer una catifa vermella amb paper i vam muntar fotomuntatges posant les nostres cares als pòsters de les pel·lícules. Fins i tot vam comprar estatuetes dels Òscars! Va ser un dia molt divertit i diferent.

Un hobby?

M’agrada molt la música, desde sempre. Si faig alguna activitat, normalment és relacionada amb el ball o el cant.

Cantes?

Només a la intimitat, però sí, m’agrada molt cantar.

Una pel·li

Ghost, sobretot per la banda sonora. És un clàssic.

Un llibre

Em va agradar molt El temps entre costures, de la Maria Dueñas.

Una cançó

Shallow, de Lady Gaga i Bradley Cooper.