Cristina Canal: "Sense el suport que hi ha al darrere no podríem avançar en absolut"

La Dra. Cristina Canal Barnils (Barcelona, 1977) és una referent internacional en el camp emergent de la medicina de plasma. Com a professora titular al Departament de Ciència i Enginyeria de Materials de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), adscrita a l'Escola d'Enginyeria de Barcelona Est (EEBE), lidera el laboratori PlasmaMedLab, integrat dins del grup de recerca en Biomaterials, Biomecànica i Enginyeria de Teixits (BBT). Recentment, ha assumit la Direcció de l'Escola de Doctorat de la UPC, des d'on impulsa la internacionalització i la valorització de la recerca doctoral.

La seva recerca se centra en l'aplicació de plasmes freds a pressió atmosfèrica (CAP) per a usos biomèdics, un camp altament interdisciplinari. En particular, investiga la modificació de superfícies de biomaterials per controlar l'adhesió cel·lular, l'alliberament controlat de fàrmacs i, de manera destacada, el desenvolupament de noves teràpies per al càncer d'os, com l'osteosarcoma. Aquesta línia de treball pionera, que combina els plasmes freds amb biomaterials per a l'alliberament localitzat d'espècies reactives amb efecte anticancerigen selectiu, ha rebut un suport significatiu del Consell Europeu de Recerca (ERC).

La Dra. Canal va obtenir una prestigiosa ERC Starting Grant (2016) per al projecte APACHE ("Atmospheric Pressure plasma meets biomaterials for bone Cancer Healing"). L'èxit d'APACHE i el potencial translacional dels seus resultats van portar a la concessió d'una ERC Proof of Concept (PoC) el 2022 per al projecte TRANSFORMER. Aquesta segona ajuda, dotada amb 150.000 euros, té com a objectiu apropar al mercat una teràpia innovadora basada en hidrogels tractats amb plasma, validant la seva viabilitat comercial i clínica per beneficiar futurs pacients. Aquesta trajectòria evidencia un camí clar des de la recerca fonamental fins a la innovació amb potencial d'impacte social, incloent-hi la protecció de la propietat intel·lectual mitjançant patents sobre aquestes tecnologies.

El seu treball, reflectit en nombroses publicacions d'alt impacte i conferències convidades, ha estat reconegut amb guardons importants com el premi L'Oréal-UNESCO "For Women in Science" (2011/2012), l'Early Career Award in Plasma Medicine (2018) i la distinció ICREA Acadèmia (2020). A més, coordina la xarxa europea COST Action PlasTHER, que reuneix experts de 24 països per avançar en les aplicacions terapèutiques del plasma fred.

P: Per començar, ens pot explicar la seva trajectòria i què la va portar a dedicar-se a la ciència, concretament als materials?

R: Crec que soc una persona curiosa i el meu pare, que era enginyer tèxtil i catedràtic a la UPC, va ser un model important. Ell portava teixits a casa, m'explicava com estaven fets, si tenien algun problema i que es podia fer per solucionar-ho, i suposo que això s’encomana. Després, he tingut la sort de tenir molt bones mentores, com la meva directora de tesi la Pilar Erra al CSIC o la Maria Pau Ginebra a la UPC. A poc a poc, la meva carrera es va anar configurant, derivant cap a l'enginyeria de materials i, més concretament, cap als biomaterials.

P: Ha fet estades internacionals durant la seva formació. Com va marcar això la seva trajectòria científica i la seva forma de fer recerca?

R: Va ser molt important. Les estades en diferents laboratoris t'aporten una manera diferent de fer les coses, de treballar, i a més aprens tècniques noves. Se t’encomanen la manera de funcionar i els coneixements d'altres llocs. Per exemple, a Tolosa vaig començar a derivar cap a aplicacions mèdiques, venint d'un àmbit més industrial tèxtil. Després, a la Universitat de Barcelona, vaig formar-me en temes farmacèutics. A cada lloc aprens coses diferents i és molt enriquidor. Recomano molt als meus doctorands que intentin sortir fora i anar a altres laboratoris per aprendre noves tecnologies i veure altres maneres de funcionar. L'objectiu és agafar el millor de cada lloc per portar-ho a la teva recerca.

P: Dins de la seva trajectòria, el Premi L'Oréal UNESCO va ser un moment important. Què va significar per a vostè aquest reconeixement?

R: Va ser molt important, especialment en un moment en què encara ets un postdoc júnior. Et dona l'oportunitat de tenir un primer projecte i començar a gestionar diners per a una recerca pròpiament teva. Normalment, treballes sota el paraigua d'un grup, però aquest tipus d'ajuts et permeten generar evidències de la ciència que tu voldries fer. A més, et posa en contacte amb altres investigadores en la teva situació, compartint problemàtiques. Crec que és molt positiu i un estímul per a la gent motivada, ajudant a treure el millor de la ciència. També és un senyal que fas les coses bé, un reconeixement que et diu "vas bé, segueix així".

P: El seu camp de recerca combina biomaterials i plasmes. Com explica aquest camp a persones no expertes?

R: Començo explicant que treballo amb biomaterials, que són els materials que es posen dins del cos per substituir teixits o òrgans, com per exemple quan hi ha fractures grans d'os. Això ho combinem amb la tecnologia del plasma, que no és el de la sang, sinó un gas excitat com el de les estrelles o el Sol. Fem servir aquest plasma com un medicament. Té espècies reactives que donen senyals a les cèl·lules. Això ho incorporem als biomaterials que podem implantar per atacar cèl·lules de càncer sense danyar els teixits sans. A diferència de la quimioteràpia, que mata totes les cèl·lules, aquesta teràpia basada en plasma busca anar només a les cèl·lules canceroses. A més, hem observat que el plasma pot fer les cèl·lules de càncer més sensibles a la quimioteràpia, cosa que pot permetre la possibilitat de donar dosis més baixes i tenir menys efectes secundaris. Estem il·lusionats, no pretenem que sigui la panacea, però esperem que sigui una bona tecnologia complementària per a certs casos. L'objectiu és que sigui més amigable amb el pacient, que permeti tornar abans a la vida normal.

P: El projecte TRANSFORMER (Proof of Concept) la va motivar a anar més enllà de la recerca teòrica cap a la transferència tecnològica. Com va ser aquest camí?

R: Va ser una d'aquestes casualitats que trobes quan treballes molt en un tema. Quan fèiem recerca bàsica per aquesta teràpia per a càncer d'ossos vam descobrir coses que es podien patentar. Quan tens un coneixement que pot beneficiar el pacient, crec que tenim l'obligació moral d'intentar portar-ho endavant. El programa Proof of Concept dona un primer ajut per començar a aterrar la recerca cap a coses més aplicades i pràctiques. L'objectiu és poder portar-ho als pacients i implica centrar-se en aspectes com amb quins materials fabricar-ho industrialment, que no és el mateix que al laboratori. És un procés d'anar fixant paràmetres per avançar pas a pas.

P: Com és el procés per validar comercialment un nou tractament mèdic, des del laboratori fins a l'aplicació en pacients?

R: Funciona en etapes, començant per la part preclínica. Primer, proves al laboratori (fisicoquímica, amb cèl·lules). Després, si funciona bé amb cèl·lules, cal passar a assajos amb animals, els mínims possibles però de moment imprescindibles. Un cop tenim això, cal una gran quantitat de documentació per demanar l'autorització a les autoritats sanitàries per passar als assajos clínics amb humans. Aquest procés, que he dit en un moment, són molts anys, ja que hi ha molts assajos i proves a fer per demostrar que el tractament funciona i, molt important, que és segur per a les persones. És un camí llarg i costós, i arribarà un moment que necessitarem socis industrials grans i potents. Afortunadament, les agències del medicament a Europa i Espanya són molt rigoroses, per això el procés és llarg.

P: Quan parlem de plasma, és important vigilar amb les pseudoteràpies. Com conviu amb això i com anima a la passió per la recerca amb rigor?

R: S'ha de vigilar molt. Hi ha hagut casos. Fa poc vaig sentir parlar d’una clínica que tenia un servei de “llit de plasma” per rejovenir, cosa tècnicament impossible. S'ha de ser molt curós, especialment amb malalties importants. Primer, anar al metge i seguir el tractament mèdic. La resta pot ser accessori, per millorar l'estat mental i ser positiu, que crec que és importantíssim en qualsevol teràpia. Però, evidentment, cal posar-se en mans de professionals mèdics.

P: Va participar en una pitching session al 4 Years From Now.

R: La proposta ens va arribar a l'equip a través del Servei de Gestió de la Innovació i la vam afrontar de seguida. Un membre del nostre grup, l'Adrià Barceló, està treballant específicament en portar aquesta tecnologia endavant. Ens va animar a anar-hi. Va estar molt bé poder tenir un estand perquè pots parlar amb inversors i captar com valoren la teva tecnologia. La sessió del pitching va estar molt bé. La va presentar l'Adrià i va ser molt dinàmica.

P: Com és per a una investigadora estar a la UPC i disposar d'uns serveis exclusivament dedicats a assessorar la transferència de la tecnologia?

R:  És molt important. Els investigadors fem classe, recerca, gestió, i a més a més, volem intentar portar la nostra recerca al mercat. Tenir gent al darrere que ens pugui assessorar és clau, perquè el tema de les patents i la transferència pot semblar fàcil, però és un món. Sense aquest suport al darrere no podríem avançar al mateix ritme.

P: Com ha viscut ser dona en el camp masculinitzat de l'enginyeria i la recerca?

R: He de dir que no sento que hagi tingut grans barreres pel fet de ser dona. He crescut com a investigadora en una època en què ja hi ha eines de suport, com les extensions de temps per sol·licitar ajuts en cas de maternitat. És cert que quan vaig començar en el camp de la física de plasmes era un entorn molt masculinitzat, i sovint era de les poques dones. Però crec que cal confiar en les pròpies capacitats i no tenir por ni vergonya. També crec que és fonamental tenir referents, tant homes com dones brillants, en qui emmirallar-se i dels quals aprendre.

P: Què creu que es podria fer des de les institucions per fomentar les vocacions científiques, especialment entre les noies?

R: Crec que les línies actuals estan ben enfocades. És important tenir presència a les escoles, arribar als nens i nenes, fer xerrades, demostracions, perquè vegin la ciència de prop. També és important tenir presència als mitjans per arribar a més gent. Hem de fer divulgació ciutadana, explicar la ciència que fem a tothom, no només al nostre cercle.

P: Actualment, és la directora de l'Escola de Doctorat de la UPC. Quina és la funció de l'escola i què significa acompanyar els futurs doctors?

R: La tasca de l'Escola de Doctorat és molt important perquè acompanyem els investigadors del futur. Tenim moltes vocacions i grans perfils, i es tracta que puguin fer la seva tesi el millor possible a la UPC. La nostra tasca és guiar-los, i també treballar pel benestar emocional dels doctorands, que és molt important. Intentem fer activitats i cursos de formació perquè coneguin altra gent i tinguin una xarxa professional i de companys que els ajudi a gestionar el temps de la tesi. Incidim molt en la qualitat dels processos, que ens ha dut a ser de les tres primeres escoles de Doctorat del territori nacional amb acreditació institucional de la qualitat per AQU. En la línia de reconèixer l’excel·lència, hem fet la primera cerimònia de graduació de doctorat, cosa que no es feia abans. Crec que és un reconeixement important pel gran esforç que representa fer la tesi. A més del grau de doctor, els doctors surten amb competències úniques (dirigir recerca independent, treballar en equip, xarxa internacional, presentacions en públic, escriure articles, organitzar idees) que són molt valorades per la indústria. Abans es pensava que els doctors només es quedaven a l'acadèmia, però ara més de la meitat acaben a les empreses. Estem molt contents de poder-los acompanyar en aquest procés.

P: Quin missatge inspirador donaria a investigadors joves?

R: Crec que és important que no es posin barreres, que no deixin que ningú els digui que alguna cosa no la podran fer. Si treballen i s'hi dediquen, poden arribar on vulguin. El més important és no posar-se límits a un mateix, marcar-se objectius i intentar arribar-hi. Go for it.