David Blasco: "Vam fer el procés del bon emprenedor, des de tenir el magatzem a casa meva fins a ser una companyia que facturava uns quants milions"

P: Quina ha estat la seva trajectòria professional abans d'arribar a la UPC?

R: Sóc enginyer industrial per la UPC de formació, i amb el temps vaig complementar els estudis amb un programa de direcció. Quan vaig acabar la carrera, ja fa uns quants anys, vaig començar a treballar en el sector privat com a responsable d’una empresa de distribució de productes per a la construcció. Allà vaig aprendre molt, sobretot en temes comercials i de gestió. Cap al 2009, vaig fer un gir important: vaig decidir fer-me emprenedor. Vaig llançar una startup que, per sort, va acabar sent un dels pocs casos d’èxit a Espanya en aquell moment. Era un club de vendes privades pensat per cobrir les necessitats de mares i famílies. A partir d’aquí, m’he mantingut molt vinculat al món emprenedor, ajudant altres emprenedors a tirar endavant els seus projectes, compartint experiència i aprenent també molt d’ells.

P: Què el va motivar a emprendre?

R: La veritat és que el que em va portar a emprendre va ser una mena d'inquietud constant... Allò de pensar: “Això jo ho faria diferent”. Al final, arriba un punt en què vols fer les coses a la teva manera, sense que ningú et digui com han de ser. Òbviament, després t’adones que no tens la llibertat absoluta que et pensaves —perquè si tens socis, o l’empresa creix, hi ha molts factors a tenir en compte—, però sí que és cert que l’emprenedoria et dona un cert grau d’autonomia: pots prendre decisions i veure com aquestes tenen un impacte real. I això enganxa molt.

P: Com descriuria les diferents etapes de la seva carrera?

R: La meva trajectòria ha tingut diverses etapes ben marcades. Al principi, treballant per a altres empreses, vaig aprendre molt: em vaig formar en el dia a dia, vaig agafar habilitats que després m’han servit molt. Després va venir la fase emprenedora, que ha estat la més intensa i també la més dura, però sense cap dubte la que més m’ha aportat. És on he après més i, tot i les dificultats, és la que més he gaudit. Ara estic en una altra etapa que també m’apassiona: acompanyar altres emprenedors, com els que estan darrere de startups i spinoffs de la UPC. M’agrada molt perquè sento que és una manera de retornar tot el que jo he rebut durant aquests anys.

P: Quant de temps portes treballant a la UPC i quina ha estat la teva evolució?

R: Fa gairebé vuit anys que treballo a la UPC. Vaig començar el 2017 al Campus de Terrassa, posant en marxa i coordinant el programa d’emprenedoria Empren UPC. Ha estat una experiència molt enriquidora: he tingut el privilegi de veure més de 100 projectes i de col·laborar amb més de 250 emprenedors. Des de fa uns quatre mesos visc una nova etapa al Servei de Gestió de la Innovació, a Barcelona. És un canvi que m’il·lusiona molt i que em permet continuar creixent dins de la UPC, ara des d’una altra perspectiva.

P: Tens alguna anècdota destacada de la teva feina o experiències?

R: Treballant amb persones sempre et passen un munt de situacions curioses, però una de les coses que més em sorprèn —i que podria considerar una mena d’anècdota recurrent— és veure com arriben alguns emprenedors al programa Empren UPC. Molts venen amb idees que, d’entrada, són molt creatives però no gaire viables. I el més bonic és veure com, amb esforç, aprenentatge i ganes, aconsegueixen transformar aquestes idees en projectes sòlids i en empreses reals. És molt gratificant poder acompanyar aquest procés.

P: Quins són els teus hobbies?

R: Un dels meus hobbies preferits és viatjar. També valoro molt passar temps amb la meva família, gaudir de moments junts.

P: Hi ha algun viatge que recordis especialment?

R: Un dels viatges que recordo amb més carinyo va ser el que vaig fer el 2008 com a motxiller. Vaig agafar la motxilla, un bitllet només d’anada i me’n vaig anar cap a l’Índia. Hi vaig estar uns sis mesos recorrent el país, vaig passar pel Nepal i Tailàndia. Va ser un viatge molt especial, no ho considero unes vacances sinó una mena de treball. Em va permetre conèixer cultures molt diferents, maneres de viure completament noves per a mi, i veure com funcionen les coses en entorns molt diferents del nostre. Va ser un aprenentatge constan. Sense cap dubte, em va marcar.

 P: Finalment: un llibre, una cançó i una pel·li.

R: Com a cançó, m'agrada molt The Sound of Silence de Simon & Garfunkel. Com a llibre: El Código Da Vinci. Pel que fa a pel·lícules, casi prefereixo mes les series que les pel·lícules, però en general  m'agrada molt tot el que és ciència-ficció, cosa que m’ajuda a desconnectar.